MAPA CONCEPTUAL (Definint l'ésser humà)

http://prezi.com/gmladz2tdmdc/edit/#0_1744257

L'expert i savi inconscient

John A. Bargh

Les seves línies de recerca se centren en els mecanismes inconscients subjacents a la percepció social de l'avaluació, i les preferències, i la motivació i la recerca dels entorns socials realistes i complexes. Que cada un d'aquests fenòmens psicològics bàsics passin sense la intenció de la persona i la consciència, però, tenir efectes tan forts en les decisions de la persona i el comportament, té unes implicacions importants per a les qüestions filosòfiques com ara la llibertat, la naturalesa i el propòsit de la consciència mateixa.

"A menudo, no somos conscientes de las razones y las causas de nuestro propio comportamiento."

John Bargh

Eva Sandoval Lluch

"Cogito ergo sum". Penso per tant existeixo. 

Aquesta és una de les frases que va dir Descartes. Crec que Descartes era un home molt intel·ligent, i sincerament, aquesta frase pot crear una gran polèmica ja que per una banda una persona pot pensar que aquesta frase és mentida perquè, per exemple, les pedres existeixen, i que ningú sàpiga, pensen. 
Però què passaria si es digués que res del que nosaltres creiem que existeix realment, existeix? Llavors el que crec que passaria és que de l'únic del que podríem estar segurs és que nosaltres mateixos sí que existim. i que per tant, el que estem fent al confirmar aquesta frase, és pensar, i com a conseqüència, aquesta frase tindria sentit, seria certa i, realment, seria una veritat absoluta la qual ningú no podria ni voldria negar, ja que, qui vol pensar que la seva existència és una mentida i que en realitat, ni ell mateix existeix?

Judit Batlle Salvador

René Descartes

"COGITO, ERGO SUM"

“Penso, per tant, existeixo”. Aquesta evidència a la qual va arribar el fundador del racionalisme, Descartes, és una veritat absoluta ja que es tracta d’una cosa que ni nosaltres ni cap altra evidència pot arribar a negar. Crec que tota persona que existeix, involuntària o voluntàriament, pensa. El nostre entorn està ple d’objectes o situacions que ens creen dubtes, pors, sentiments... Al intentar solucionar aquests dubtes, afrontar aquestes pors, o bé, entendre els propis sentiments, estem pensant. Així doncs, es corrobora aquesta evidència universal. 

Carla López

“Cogito ergo sum”

Com podem saber de la nostra existència?  És real tot el que veiem amb els sentits o és només un engany?

L’única resposta és saber que tu ets real, que tu existeixes perquè no pots refiar-te del que et diuen o veuen els altres  sinó d’allò que està a la teva ment. L’única cosa certa és el pensament perquè gracies a ell ens qüestionem la nostra existència i el fet de dubtar converteix el pensar és un fet real.

Aleshores des del moment que pots pensar que el teu pensament és real també pots afirmar que l’existència del teu jo també ho és.

Jordina Teixidó

Cogito,ergo sum.

Penso, per tant existeixo. És la traducció de famosa frase.
 
Voldria exposar al que segons la meva opinió, va ser l'error de Descartes en haver dit això, i el que va voler dir. El que va voler dir era que en tant que dubtava en el dubte, en si pensava  i mentre que pensa, existeix. Això és molt clar, és a dir, no m’oposo a la seva intel·ligència sinó que en el moment que dubta s'entén que pensa, a més que no es pot pensar en abstracte i amb això em refereixo a que pensar és un verb transitiu,per tant es aquell verb que necessita recaure en alguna cosa, l'acció ha de sorgir sobre alguna cosa. Llavors, en pensar, no es pensa en abstracte, es pensa. A més quan es dubta, es reflexiona, en reflexionar d'alguna manera es pensa en el passat o s'estén el pensament. Pel que el dubtar ja indica que existeix.
Llavors, amb dubtar s'existeix. No cal dubtar en el dubte, pensar el dubte i assumir que es pensa, ni tampoc cal dir que es pensa i per tant existeix.

VOCABULARI

MORAL: Sistema normatiu d’una societat que determina els comportaments bons i els dolents. Hi ha tantes morals, com cultures.

FILOSOFIA DE LA MORAL: Estudia la moral com a part de la cultura humana.

ÈTICA: Ciència que estudia el sentit del comportament humà.

GENEALOGIA: Progenitors d’un individu, d’una família.

FELICITAT: Estat d’ànim de plena satisfacció.

INFLUÈNCIA EN L’APARICIÓ: és l’empremta que van deixar els personatges més actius.

DESITJOS: tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un fet. 

RAÓ: Facultat de raonar mitjançant la intel·ligència.

DIGNITAT: Qualitat moral per la qual tothom no vol rebaixar-se, no tolerar el fet de ser ofès.

DEDUIR: Obtenir el resultat d’un raonament.

VALOR: Qualitats que fan que una persona sigui preuada.

ACTE FUNDACIONAL: és un projecte que es funda en el reconeixement de la dignitat com a dret.

RELATIVISME: perilla mb el que s’enfronta l’ètica.

PARRICIDI: Acció de matar als descendents legítims.

COSTUM: Manera de fer, establerta per un llarg ús.

DRET: Sistema de normes que fixen una determinada organització de les relacions socials.

CRISIS: Canvi brusc que comporta conseqüències negatives,

PROBLEMA: Obstacle que s’oposa als postres projectes.

CONEIXEMENT: Consciència de si mateix i dels propis actes.

EXPERIÈNCIA: Practica d’una cosa, participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença.

ESQUEMA:

http://prezi.com/vcxh3l0koe4s/filosofia/